L’ informe de l'Observatori Europeu del Clima i la Salut gestionat per la Comissió Europea i l'Agència Europea del Medi Ambient va estimar que, de 1998 a 2018, entre 1,7 i 10,6 milions de persones van desenvolupar algun tipus de trastorn mental després d'haver sofert inundacions. Estes dades inclouen des de símptomes lleus d'ansietat fins a quadres clínics de trastorns d'estrès posttraumàtic.

El 29 d'octubre de 2024, una dana va provocar pluges torrencials i inundacions històriques a la Comunitat Valenciana, va causar 228 morts i va afectar a més de 300 000 persones. Este esdeveniment exemplifica com els desastres naturals intensificats pel canvi climàtic poden impactar profundament en la percepció i en la salut mental de la població.

A través del projecte “Ecoansietat percebuda després dels efectes de la dana: una resposta cognitiva i emocional al canvi climàtic” hem estudiat l'impacte social i psicològic que este fenomen va tindre en la societat espanyola.

L'ecoansietat com a nou desafiament social

L'ecoansietat, segons l’Associació Estatunidenca de Psicologia i ecoAmèrica, es descriu com una “por crònica a un desastre ambiental” derivada de la percepció d'amenaces reals o anticipades pel canvi climàtic. En l'àmbit científic, este terme es conceptualitza com un constructe multidimensional que inclou components cognitius, com el grau de preocupació; emocionals i somàtics, com a resposta al deteriore mediambiental.

Segons dades del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), després d'una catàstrofe com la dana, el canvi climàtic es percep com un risc més present i rellevant, i augmenta la preocupació social. No obstant, els estudis longitudinals indiquen que este efecte sol disminuir amb el temps i, si no es reforça, moltes persones tornen de nou als seus nivells previs de preocupació i comportament.

Dones joves i valencianes, les més vulnerables

En el projecte hem analitzat les dades arreplegades en el Baròmetre nº 3 489 (desembre 2024) i l'Estudi nº 3 499 (febrer-març 2025) del CIS. Encara que els resultats no estan publicats, podem avançar algunes de les conclusions més rellevants.

Una de les troballes més consistents és el paper de la variable sexe. Les dones presenten nivells significativament més alts d'ecoansietat que els homes: el 40 % d'elles experimenta un nivell elevat, front el 28 % dels homes. Esta troballa coincideix amb investigacions prèvies que han documentat una major sensibilitat emocional i una consciència ambiental més desenvolupada entre les dones, possiblement influïda per factors culturals, educatius i socials que promouen una major involucració en temes ecològics.

La província de València concentra el major impacte: un 48 % d'ecoansietat elevada front el 32 % de la resta d'Espanya. Diversos estudis han demostrat que les experiències directes amb esdeveniments climàtics extrems poden actuar com factors que augmenten la consciència i preocupació ambiental. Per eixe motiu, estes persones tenen major probabilitat de reconèixer la gravetat del canvi climàtic i recolzar polítiques ambientals. Açò es degut al conegut com “efecte de proximitat”, on la vivència directa genera una percepció de risc més immediata i emocional.

Educació i desigualtat: quan la informació protegeix

El nivell educatiu actua com un factor protector moderat: qui té estudis superiors presenta nivells un poc menors d'ecoansietat, cosa que podria suggerir que una major formació acadèmica afavoreix ferramentes cognitives o informatives que permeten canalitzar la preocupació ambiental de manera més equilibrada.

La variable ocupació presenta dades molt reveladores. Les persones desocupades i aquelles que es dediquen a tasques de la llar presenten els nivells més alts d'ecoansietat cognitiva. En estos grups, més del 39 % es troba en un nivell alt.

També els jubilats i pensionistes manifesten una proporció elevada. Açò podria estar relacionat amb una sensació de vulnerabilitat econòmica, menor accés a mitjans d'adaptació o, en alguns casos, una percepció d'impotència davant el futur.

En canvi, els estudiants presenten una distribució un poc diferent, amb aproximadament un 45 % ubicats en el nivell baix. Açò podria interpretar-se com una presa de consciència activa, però encara no intensament ansiosa, possiblement associada al caràcter formatiu i crític d'esta etapa vital.

Una cridada urgent per a noves polítiques públiques

Els resultats mostren que el canvi climàtic no només transforma els paisatges, sinó també les ments, i que és urgent preparar-se per a un futur climàtic més incert. Es tracta d'un fenomen persistent.

L'estudi alerta sobre un problema creixent que fins ara ha passat desapercebut en l'agenda política: la relació entre canvi climàtic i la salut mental. Per tant, és recomanable crear programes de suport psicològic a la població, campanyes d'educació ambiental i plans territorials d'emergència, especialment en zones geogràfiques d'alt risc, davant dels efectes del canvi climàtic.